En el blog de l'Anna Perez (Bitàcola del Mestre TIC) m'ha semblat interessant com a tema de debat, el fet de preguntar-se si és realment útil què els alumnes de 6è de Primària facin un exàmen d'avaluació final .
Personalment, ha sigut un tema que m'ha cridat l'atenció ja que l'he trobat com un exemple d'un dels capítols del llibre Va de mestres, el qual es titula: "Sobre la Síndrome del Professor Cremat". I tot seguit us transcric uns petits fragments que reflexen el que penso, i a la vegada per a què ho reflexioneu vosaltres també:
"(...)Està molt bé disposar d'uns propòsits a curt termini que recollin de manera explícita les metes que han d'assolir els alumnes. Això no només està molt bé, sinó que és el que realment enlluerna a les administracions.Per aquest motiu els equips docents sovint es troben omplint precioses graelles en les quals quadre rere quadre es precisa què cal fer, com, quan i amb quins recursos ."
"(...)Les administracions, les mateixes famílies i molts mestres necessiten parlar de mínims, de nivells, de tants per cent i d'estadístiques que indiquin quants alumnes queden per sobre i quants per sota."
"(...) El veritable acte educatiu no pot indicar mai quina és la meta que ha d'assolir l'altre."
"(..)Quan es confon l'educació amb l'establiment de mínims allò que es fa en realitat es posar fites concretes a l'esperança i, en conseqüència, obrir el camí cap a la desesperança."" (..)Per això, el millor antídot és defugir de les retòriques i seure al voltant d'una taula amb altres mestres i gosar parlar d'alguna cosa que es troba molt més enllà de tots els exercicis de comprensió lectora, la necessitat de coordinar el cos i de la importància de relacionar les matemàtiques amb la vida."
Personalment, crec que es raonable que s'exigeixin uns coneixements mínims a assolir, però des del meu punt de vista, i partint de la base que estem en una societat cada vegada més plural i diversa, penso que és una edat massa temprana per fer-ho i valorar-ho.Ja que aquest fet pot provocar que nens procedents d'altres nacionalitats i amb dificultats d'integració se sentin apartats i puguin perdre, així, la motivació per continuar estudiant.
De totes maneres,si voleu informació més detallada sobre el tema podeu fer clik aquí.
Personalment, ha sigut un tema que m'ha cridat l'atenció ja que l'he trobat com un exemple d'un dels capítols del llibre Va de mestres, el qual es titula: "Sobre la Síndrome del Professor Cremat". I tot seguit us transcric uns petits fragments que reflexen el que penso, i a la vegada per a què ho reflexioneu vosaltres també:
"(...)Està molt bé disposar d'uns propòsits a curt termini que recollin de manera explícita les metes que han d'assolir els alumnes. Això no només està molt bé, sinó que és el que realment enlluerna a les administracions.Per aquest motiu els equips docents sovint es troben omplint precioses graelles en les quals quadre rere quadre es precisa què cal fer, com, quan i amb quins recursos ."
"(...)Les administracions, les mateixes famílies i molts mestres necessiten parlar de mínims, de nivells, de tants per cent i d'estadístiques que indiquin quants alumnes queden per sobre i quants per sota."
"(...) El veritable acte educatiu no pot indicar mai quina és la meta que ha d'assolir l'altre."
"(..)Quan es confon l'educació amb l'establiment de mínims allò que es fa en realitat es posar fites concretes a l'esperança i, en conseqüència, obrir el camí cap a la desesperança."" (..)Per això, el millor antídot és defugir de les retòriques i seure al voltant d'una taula amb altres mestres i gosar parlar d'alguna cosa que es troba molt més enllà de tots els exercicis de comprensió lectora, la necessitat de coordinar el cos i de la importància de relacionar les matemàtiques amb la vida."
Personalment, crec que es raonable que s'exigeixin uns coneixements mínims a assolir, però des del meu punt de vista, i partint de la base que estem en una societat cada vegada més plural i diversa, penso que és una edat massa temprana per fer-ho i valorar-ho.Ja que aquest fet pot provocar que nens procedents d'altres nacionalitats i amb dificultats d'integració se sentin apartats i puguin perdre, així, la motivació per continuar estudiant.
De totes maneres,si voleu informació més detallada sobre el tema podeu fer clik aquí.
No sé si compartiu la mateixa opinió o discrepeu d'ella, però m'agradaria que compartíssim el que penseu.Gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada